Francisco Mangado (Navarra, 1957), arquitecte responsable del Palau de Congressos de Palma, compagina la tasca com a docent a la Universitat de Navarra (centre en el qual es va llicenciar el 1981) amb projectes d'arquitectura. Entre les seves obres més destacades hi ha el Palau de Congressos i Auditori de Pamplona o el Centre Municipal d'Exposicions i Congressos d'Àvila. En aquests espais, l'artista crea una arquitectura ideològica, sempre reflectint la seva sensibilitat en la relació amb l'entorn.
De Mangado en transcendeix la recerca incansable d'una arquitectura important, significativa, responsable, amb vocació ciutadana. Són obres que reben grans afluències de masses, executades amb mitjans modests, però amb una intel•ligència evident. Les obres de Mangado responen a un context i una societat determinats, però sobretot és una arquitectura al servei de cada cultura.
L'arquitecte va guanyar el Premi Nacional d'Arquitectura 2017 amb el disseny del Palau de Congressos de Palma.
Mangado, partidari de l'arquitectura integrada en l'espai i de treure profit de les particularitats de cada emplaçament, s'ha inspirat en tres aspectes característics de Palma per donar forma al projecte: les ones de la mar, la claror del sol i la fina arena de les platges.
Amb orientació sud i una ubicació excepcional enfront de la badia de Palma, el Palau de Congressos de Palma s'erigeix com un nou referent a la capital balear. Les quatre plantes i una capacitat per a més de 2.000 persones fan del Palau el lloc ideal per acollir conferències, convencions i tot tipus d'esdeveniments.
De la demanda creixent d'espais per a esdeveniments i congressos, neix un edifici imponent, vestit de materials nobles, entre els quals trobem la fusta de paduc, el granit, la pedra de marès i l'alumini.
Hi destaquen els materials utilitzats per construir l'edifici, els quals contribueixen perquè sigui un edifici sostenible. A la façana del Palau hi destaquen els panells arquitectònics «Alusion», fabricats injectant aire en alumini fos, que conté una fina dispersió de partícules de ceràmica. Aquestes partícules estabilitzen les bombolles formades per l'aire, de la mateixa manera que el cacau en pols estabilitza les bombolles de la llet quan l'hi afegim.
Els dos auditoris ofereixen una acústica immillorable, dissenyada pel prestigiós despatx d'Higini Arau, expert internacional en el camp de l'arquitectura acústica. La fusta utilitzada prové d'Àfrica, del paduc, un arbre que pot arribar a fer 40 metres d'alt. Aquesta fusta és molt preuada per la seva robustesa, encara que és fàcil de treballar; al principi és de color vermell i passa a adquirir una tonalitat porpra marronosa en quedar exposada a la llum.